És bo manar deures en estiu als xiquets o no.
Sempre que s’acaba el curs els pares fan la mateixa qüestió als mestres, els xiquets han de fer deures? Quin llibre haurien de comprar?
Els xiquets poden treballar moltes coses sense que hagen de fer deures. Els xiquets necessiten descansar. S’esforcen moltíssim durant tot el curs i les vacances són per a estar en família i divertir-se. Encara que els pares poden fer alguns xicotets exercicis amb els seus fills, com per exemple llegir un llibre junts, fer la llista de la compra i altres activitats del dia a dia.
No tots els pares tenen temps per a fer coses amb els seus fills? Això no és veritat, encara que fora en una excursió de cap de setmana es pot parlar del que han aprés en el col·legi i fer referència a temes interesants. De tot es pot aprendre.
A demés, es més motivador per als nens treballar amb els seus pares que fer uns exercicis en un quadern tots els dies en estiu. És també una forma d’unir les famílies, de que els xiquets puguen demostrar als seus pares tot el que han aprés i augmentar la seua autoestima.
Racons i tallers no sols per a Infantil.
És veritat que els racons ocupen moltíssim lloc en una classe i sempre es pensa que són per a “ocupar als xiquets ràpids”. No és així.
Els racons poden ser de moltes coses, de construccions, un centre de salut, una biblioteca,... Però sempre tenen una raó de ser. En els racons es pot treballar la lectoescriptura, es pot treballar coneixement del cos, es pot treballar matemàtiques i moltes altres àrees del coneixement. Però sobretot/fins i tot se treballa la imaginació i la cooperació.
És molt costós tindre uns racons en una classe de primària i sobretot els alumnes de secundària poden pensar que “això és per a xiquets”, però es pot plantejar de moltes formes atractives i no sols fer uns tallers una vegada cada dos o tres mesos.
Els tallers són un altre mètode que s’utilitza molt. És una manera d’apropar les famílies a l’escola i que els familiars s’adonen que Infantil no és sols “pintar i colorear” com es diu en castellà.
A incloure les famílies a la vida escolar, els nens es poden sentir orgullosos de la seua família (el que fa que tenen més autoestima), ens poden contar històries de quan eren (se m’havia colat) xicotets o dels seus oficis.
Eixos dos recursos són molt adequats, tinga l’edat que tinga l’alumnat i són altament recomanables per a qualsevol nivell educatiu.
La imaginació y la creativitat
Se té o no se té. Es pot fomentar, ajudar a nàixer o es pot inculcar però es una cosa intuïtiva, personal.
Es una inquietud constant, un no parar de idees que naixen en la teua ment i que tens que deixar eixir. No sempre es fàcil, no sempre es pot, no sempre s'aconsegueix el que es vol, però sempre està allí.
Escriu, dibuixa, esculpix, fotografia, toca, canta, fes el que tingues que fer però fes-ho i des-ho bé. Si una persona no deixa eixir la seua creativitat, explotarà. Es una necessitat, es com respirar.
Ser una persona creativa es el millor del món i a la mateixa vegada el pitjor. Pots arribar a uns punts de frustració o de "estar enganxat" i no poder parar.
Jo de major no vull ser advocat, ni metge, ni científic. Jo vull ser com jo soc, una persona amb molta imaginació i creativitat...
Jo de major vull ser artista.
